Comunicació de la plataforma PAÍS CONSCIENT davant la situació que viu el país

 DIAGNOSI

D’ençà la sentència del Procés i les diverses manifestacions ciutadanes que hi han donat resposta, en un clima de tensió social sostinguda, la nostra Platafoma “País Conscient” ha vist la necessitat de compartir una reflexió serena des de la perspectiva d’una «interioritat compromesa», amb intenció de contribuir a esdevenir ponts que generin amplitud de mires, actitud dialògica i acció creativa.

En contemplar la situació actual constatem:

La idea d’una polarització entre parts d’un conflicte, el resultat de la qual és una dinàmica «acció-reacció» que no troba aturador, no és suficient per explicar la dinàmica en la que ens hem instal·lat. Cal afegir que la polarització es més complexa del que aparenta per al menys dues raons:

En la primera observem l’existència de múltiples posicionaments i no només un. Entenem que hi ha dues parts en conflicte i, alhora, cada part també pateix de diferents posicionaments que construeixen una teranyina que genera la sensació d’estar atrapats (ansietat) i impotents (depressió).

En la segona observem les conseqüències d’un trauma històric (la divisió de la població en vencedors i vençuts a conseqüència de la rebel·lió contra l’ordre democràtic de l’Estat de Dret a 1936). Les dinàmiques psíquiques i corporals relacionades amb experiències traumàtiques es transmeten de generació en generació. En la mesura que els efectes del trauma són metabolitzades esdevenen coneixement que facilita la comunicació i la resolució de conflictes. Mentre romanen inconscients, contribueixen a crear malaltia, malestar, confrontació i un fort risc de repetició de condicions que traumatitzen.

Constatem poca sensibilitat per acollir aquest patiment i molta ignorància quan s’actua desde el desbordament emocional, la manipulació i la desconsideració sisemàtica de l’altre que es tradueix en impossibilitat de reconeixement mutu.

Malgrat la complexitat que mostra la situació, no deixa de ser una manifestació més d’un canvi de paradigma que encara no troba un assentament clar en la societat. Ja no val el vell, però encara no hi ha claredat sobre el que és nou. Aquest traspàs genera molta ambivalència, incertesa i tendència a les polaritzacions. Alhora però és una gran oportunitat, com tota crisi, de desenvolupament com a societat. En aquest sentit, entenem el canvi de paradigma en el context actual així:

No hi ha ells i nosaltres. Tots som en tots. Les polaritzacions mostren delimitacions radicals que condueixen a la separativitat. Cal transcendir aquesta dinàmica per apreciar la interrelació constitutiva de tot el que existeix, la seva interdependència, així com l’evolució cap a una consciència integral. De nou recordem que el país creix quan les persones creixen.

Volem ser una veu clara i ferma que aposta per aquelles actituds que ens capaciten per conviure amb l’alteritat, i per tant proposem:

  • Escolta activa com a condició de reconeixement de l’altre
  • Capacitat dialògica, segons la qual la perspectiva de l’altre és tan respectada com la pròpia
  • Compromís en la cerca de veritat , la qual cosa passa per la capacitat de no aferrar- se al propi posicionament, sinó a mantenir-se sempre oberta amb capacitat d’autoqüestionament.
  • Esforç responsable perquè cap pensament pugui ofendre un adversari. . Sensibiltat compassiva davant del patiment
  • Comunicació no violenta

Ens agradaria observar un compromís dels mitjans de comunicació per evitar informacions parcials, distorsionades i fomentadores d’odi en els casos més radicals. Recordem que tota mirada sobre qualsevol aspecte del que anomenem «realitat» és mirada d’algú (o alguns), a partir de la visió interioritzada que es té prèviament (creences). Voldríem proposar, no una manera relativista de veure la veritat típica d’ una societat líquida, sinó una visió oberta que sap que existeix la veritat però que aquesta te múltiples cares i que cada persona pot conèixer una part de ella, i aquesta actitud ens fa humils i oberts a aprendre i a dialogar.

La pràctica de la interioritat compromesa esdevé bàsica per tal de revisar aquells pensaments i emocions que puguin pertobar-nos, no només per trobar quietud interior sinó per evitar ésser transmissors d’una cadena contagiosa que repercuteix en el malestar social. Alhora, és des d’aquesta quietud d’on ha de procedir tota acció que tingui per objecte la reivindicació ferma de tota injustícia. En aquest punt apreciem la resposta per la acció no violenta, hereva d’un llinatge Gandhià, i liderada per entitats compromeses en fer pedagogia de la desobediència civil no violenta, que plantegen accions confrontatives valentes que permetin, no tan sols expressar indignació sinó accions disruptives, amb capacitat d’alterar la falsa normalitat del poder.

Valorem l’actitud de gran part de la ciutadania que vol ser protagonista del canvi, co-creadora del present i futur del país, que inclou la participació creativa de diferents col·lectius, des de joves fins a gent gran. Sigui des de l’acció individual i de proximitat, a l’acció col·lectiva organitzada, cal dotar a la política de nous continguts, alineats amb la proposta realitzada en el Pla de valors: la posada en marxa d’un procés de reforma política que aporti al nostre sistema democràtic fonaments ètics i de valors. També passa per generar un perfil de polític vocacional, amb valors humans i competent. Tot plegat posat al servei central de les persones des d’un punt de vista integral i executat amb la seva participació.

Voldriem cloure aquesta reflexió amb un pensament de Raimon Panikkar, en el que ens recorda que, en pensar la vida actual: «De vegades estem tan preocupats per “salvar” el món, per guarir la terra o per contribuir a la supervivència, que oblidem la profunditat d’aquesta mateixa vida en la qual nosaltres som part de la malaltia i de la guarició» Tant podem fomar part del problema, com de la solució.

País Conscient, desembre 2019